A miseplan dibuixes el contorn real de la sala sobre una quadrícula —amb la forma que tingui, també en L o amb xamfrà—, hi col·loques les columnes i hi situes les portes. La superfície útil es calcula descomptant els buits, no pel rectangle de fora, i aquest plànol es reutilitza a tots els esdeveniments d’aquella sala.
Pots partir de les mides —amplada per fondària— o traçar el contorn punt a punt sobre la quadrícula. Si el traçat es creua amb ell mateix, el programa es nega a desar-lo: un contorn impossible trenca el càlcul de superfície i a partir d’aquí totes les validacions menteixen.
Les columnes són obstacles reals: cap taula hi pot quedar a sobre. Cada porta es col·loca sobre el mur, obre cap a dins i genera la seva zona d’evacuació, que és espai on no hi pot haver mobiliari.
El muntatge habitual de la sala es desa com a plantilla. Quan muntes un casament, aquell casament arrenca amb una còpia: retocar el banquet del dissabte no toca el muntatge de sempre ni el del casament següent.
| Pas de servei | 1,50 m entre taules, configurable |
|---|---|
| Amplada per comensal | 0,60 m mínim, avisa per sota |
| Superfície útil | neta, descomptant columnes i buits |
| Portes | zona d’evacuació lliure de mobiliari |
Sense targeta. En acabar, el compte queda en només lectura: no es perd res.